Benvinguts/des al meu bloc!!!!

dimecres, 27 de juny del 2007

Reflexió sobre els informes i les notes

¿PERÒ EL NEN... APROVA O NO?

Necessita millorar


Jordi Sedó / Sociolingüista i docent / jsedo@xtec.cat

Ara que ja fa un cert temps que els alumnes de primària són qualificats amb els críptics PA (progressa adequadament) i NM (necessita millorar), és bon moment per comença r a parlar-ne sense embuts i analitzar el rendiment que donen aquestes qualificacions. Aquest nou sistema va ser ideat perquè, d'acord amb l'esperit de la reforma, els nens no fossin avaluats a partir d'uns nivells mínims prèviament fixats, sinó sobre la base del progrés experimentat per cadascun. El que progressa adequadament, doncs, seria aquell que aprèn -poc o molt- d'acord amb les seves possibilitats, i el que necessita millorar seria aquell que -independentment del nivell que assoleix- no aprofita prou bé la seva capacitat, sinó que la malbarata. Segons això, els coneixements o destreses assolits no són avaluables per si mateixos, sinó en funció de qui els ha assolit i, en definitiva, en funció de si haver-los assolit representa o no un progrés en cada cas particular. D'altra banda, l'eliminació de les notes més tradicionals obeeix també a un intent de fer que l'avaluació no representi una sanció, sinó una mena d'orientació per tal que l'alumne o la família prenguin les mesures més oportunes davant cada situació.

ARA BÉ, ELS MESTRES, EN BONA MESURA, han continuat actuant com si PA fos el mateix que un aprovat d'abans i NM fos el suspens. Quan un nen diu les seves notes, no diu mai "Progresso adequadament" o "Necessito millorar", o una cosa semblant, que seria la resposta esperable si els mestres haguessin transmès l'esperit de l'actual avaluació. No; el nen respon: "He tret un PA d'anglès" o "M'han posat un NM de mates", talment com es feia abans amb allò d'"He tret un sufi de llengua" o "M'han posat un insu de socis". És a dir, que el nen no percep la seva qualificació com una orientació sobre el seu progrés, sinó com el que és: una aprovació o una reprovació, igual que abans; i, per descomptat, les actuals qualificacions continuen tenint el mateix deix sancionador que les tradicionals.

PERÒ HI HA ENCARA UNA ALTRA PERVERSIÓ de l'actual sistema. Els nens que treballen i assoleixen un nivell que el mestre considera acceptable, treuen PA, i els que fracassen perquè no treballen, NM. Això, a més, d'acord amb un nivell mínim prèviament fixat, malgrat tota la reforma que vulgueu i el famós esperit que la inspira. Però això no funciona igual amb els que tot i ser estudiosos no se n'acaben de sortir. Amb aquests, sí que s'acostuma a aplicar allò de l'avaluació d'acord amb el progrés individual; i aquests obtenen un PA encara que tinguin un nivell inferior al del nen que ha estat qualificat amb NM perquè ha fet el dropo. En canvi, si un altre nen, tot i fer el dropo igual que el primer, és llest i se'n surt només escoltant de tant en tant a classe, no se li aplica el mateix criteri. Vet-ho aquí! Si, malgrat la seva actitud negativa, assoleix un nivell mínim, serà qualificat amb PA, quan segons l'esperit que inspira l'actual avaluació, aquest nen hauria d'obtenir un NM perquè, efectivament, necessita millorar: no ha adquirit bons hàbits i no progressa adequadament perquè pot progressar molt més. En resum: que, en general, el PA funciona com un aprovat i l'NM com un suspens, com abans. Però ara, si el mestre veu que aplicant l'esperit de la reforma pot qualificar un nen amb PA, canvia el criteri i fa servir el que més li interessa. I així, barrejant dos criteris i escollint cada cop el que més convé, s'emmascara de mala manera el fracàs estrepitós d'un sistema educatiu que grinyola per tot arreu.

ELS NENS, PER PART SEVA, CONTINUEN PERCEBENT l'avaluació com una recompensa o com un càstig, inclosos aquells que són avaluats amb més condescendència i d'acord amb el veritable esperit de la reforma. I aquests, a sobre, queden enganyats perquè la majoria creuen de bona fe que el seu PA és igual que el del nen que excel·leix, cosa que els dificulta enormement començar a prendre consciència de les pròpies capacitats. I la realitat, a vegades, és molt dura, però si és, és; i, com que no es pot evitar, caldria que el nen en fos conscient perquè pugui prevenir-la. Informar d'això també és tasca de l'avaluació i l'actual sistema ho negligeix completament.

I, FINALMENT, ELS PARES SOFREIXEN uns exhaustius informes, llarguíssims -tres, quatre o cinc fulls cada trimestre-, que després de primfilar fins a l'infinit a través d'un veritable viacrucis de frases, creuetes i graelles, acaben patèticament classificant els nens en dues úniques categories: els PA i els NM. I és aleshores quan el pare o la mare, sovint més assenyats que el sistema educatiu, pregunten desorientats després de llegir-se'l: "Però el nen... aprova o no...?".


Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dimecres, 27 de juny del 2007

http://paper.avui.cat/article/dialeg/87700/necessita/millorar.html